No entenc el món
| 21 març 2011Enteneu el món? Jo no entenc la gent que viu en éll. Quan naixem, tots ens fan carícies, estan atents a nosaltres i ens miren cada instant perquè no ens passi rés. Arriba un moment on les coses canvien, la guarderia, allà ens deixan sense la vigilància constant, sense tenir els ulls fixos paternals damunt de nosaltres, i també en aquest lloc, tenim les nostres primeres baralles per una joguina, el nostre primer trau, i en aquest lloc tan estrany per a nosaltres, ens ensenyen que els ulls que ens seguiran mirant seran el dels amics. Ara són ells, els que no apartaran els ulls de nosaltres, i encara que els amics aniran canviant al llarg de la nostra vida, seran els ulls de cada un d’ells els que ens vigilaran per a que no ens passi rés, encara que ens pasaran coses.
Aquest punt, on els amics es converteixen en la nostra mà, siguin com siguin, ens fa pensar que tenim dret a descriure què és l’amistat. Però no tot es tan bonic com als contes, i cadascú defineix amistat d’una manera diferent; ¿Creieu que aquest és el problema?
David de Paz
David,
He llegit vàries vegades el teu escrit i no aconsegueixo comprendre què vols dir. Per exemple, no entenc la relació del títol amb l’escrit, ni tampoc allò que dius de “tenim dret a descriure què és l’amistat”. He pensat que tal vegada t’adreces a algun lector que sabrà interpretar l’escrit completant els buits, perquè coneix a què vols referir-te. No ho sé.
El contingut del que vas escrivint no sembla tenir una cohesió lògica. Més aviat vas passant d’una idea a l’altra: les carícies dels pares als nadons, la guarderia, els amics…
També hi ha errors ortogràfics importants que no he volgut corregir (éll, rés, deixan…)
o repeticions com la de “en aquest lloc”.
Potser està poc treballat, no et sembla?
Fins al proper escrit (recorda de revisar-lo)
Josep Maria